La meva intervenció aniria a demanar atenció en funció dels següents eixos que actualment no són contemplats per la Conselleria d' Ensenyament:

Dinàmiques organitzatives dels centres i recursos oficials per atendre els casos TDAH detectats dins del marc educatiu actual.

Detecció i Atenció de casos.

Coordinació dels professors i dels tutors amb els responsables sanitaris dels casos.

Formació contínua dels professors i alternatives organitzatives en els centres que tenen TDAH.

Views: 139

Reply to This

Replies to This Discussion

Com es possible que en les proves oficials de les PAU es tinguin en compte aquests tipus d'alumnat amb un temps extra i altres consideracions i, en canvi, a l'ensenyament obligatori no.

A mi el q em preocupa és la quantitat de medicaments que s'estan prenen els nens i que en una majoria de casos els genera un estat de somnolència que impossibilita una dinàmica d'aula. 

Ultimament, quan un nen és mou una mica més del compte ja es crea un estat de preocupació pq no para quiet. 

En un cas de TDAH ben diagnosticat si que cal una intervenció conjunta del centre una consciencia del q això comporta i des dels organismes, generar uns bons equips de terapèutes ( gratuits per a les families) que puguin atendre als infants i orientar i oferir recursos als docents i families

Ara s'estan elaborant protocols per a la detecció del TDAH a les aules



Joan Campillo Muñoz ha dit:

Com es possible que en les proves oficials de les PAU es tinguin en compte aquests tipus d'alumnat amb un temps extra i altres consideracions i, en canvi, a l'ensenyament obligatori no.

El mestre, la mestra, el professor, la professora veuen cada dia els alumnes. Entre cinc i tres dies per setmana; 175 o 95 dies per curs. El test és una prova ràpida de coneixement; la pauta una guia per a l'observador. Si la pauta focalitza massa, en cas concret del TDAH farà una validació + / - com una computadora 1 / 0. Si surt positiu l'alumne, queda declarat incompetent el docent i deriva al neuropediatre.

El TDAH no té marcadors biològics. Quanta estona estarà  l'infant davant del neuropediatre? Decidirà medicació sí, medicació no amb una pauta estandarditzada segons el nombre d'indicadors marcats. I si l'infant pren medicació i no molesta ja quedarem tranquils?... Si no hem de quedar tranquils més ens val prendre la iniciativa, ser noslatres els observadors integrals: al matí, a la tarda, en el joc, amb la feina, amb els companys...

Si observem coneixerem i coneixent podrem donar al volta a quatre de cada cinc alumnes. Certament, n'hi pot haver un amb base neurològica i arribarà al neuropediatre ben descrit i per decisió nostra. Detectar no és passar una pauta. Detectar serà concloure després de conèixer àmpliament. I si coneixem l'alumne, serà estrany que no sapiguem trobar els seus punts forts per confirmar-los i tenir autoritat per fer-li reorienatr algunes actuacions. Si derivem al neuropediatre perquè no sabem... posem de manifest la nostra incapacitat de conèixer. I abans encara podem parlar amb el/la col·lega que coneix l'infant i entre dos o tres, no el coneixerem? Apa! Vinga!  Observem una estona la faixa del programa de les jornades amb vuit fotografies. A cada una negativa, ens obliguem a posar-ne una de postiva. Encara més, intentem per cada dificultat d'un alumne, abans trobar dues valoracions positives.

Encarna Vallespi Doliu ha dit:

Ara s'estan elaborant protocols per a la detecció del TDAH a les aules



Joan Campillo Muñoz ha dit:

Com es possible que en les proves oficials de les PAU es tinguin en compte aquests tipus d'alumnat amb un temps extra i altres consideracions i, en canvi, a l'ensenyament obligatori no.

Us, informo que els protocols no han arribat a les juntes d'avaluacions de la primera avaluació dels centres de Catalunya. I pel que veig tampoc arribaran a les juntes d'avaluació de la segona avaluació, ni tan sols a les coordinacions de nivell o els equips docents dels cursos de 6è de primària o de 4t d'ESO. Amb la qual cosa serà difícil recuperar als alumnes abans de juny.  Com el sistema és sumament complexe des de que hi ha convocatòria de seembre ha augmentat el nivells de suspesos al més de juny i, és clar molts alumnes es queden sense places per accedir els graus mitjans, car el setembre ja no hi ha places. D' aquesta manera en el millor dels casos estem abocant a aquests alumnes amb TDAH a fer un batxillerat que no desitgen i que segurament, abandonaran a les primeres de canvi.

Crec que la informació no corre, no es debat prou i per tant no arriba als destinataris.

Encarna Vallespi Doliu ha dit:

Ara s'estan elaborant protocols per a la detecció del TDAH a les aules



Joan Campillo Muñoz ha dit:

Com es possible que en les proves oficials de les PAU es tinguin en compte aquests tipus d'alumnat amb un temps extra i altres consideracions i, en canvi, a l'ensenyament obligatori no.

Fa uns anys, el Col.legi de Logopedes , davant de la creixent demanda i la gran quantitat d´infants que eren derivats des de l´escola als serveis de logopèdia i al Creda per tal de ser diagnosticats d´un possible "trastorn de la parla ", va dur a terme una molt encertada iniciativa que va consistir en l´elaboració d´un interessantíssim material que porta per nom " L´ÚS DEL LLENGUATGE A L´ESCOLA ".
Aquest document, que va adreçat als mestres, té com a primer objectiu, fer-nos veure que alguns alumnes poden presentar deficiències en l´àmbit lingüístic i poden necessitar, per tant , la intervenció especialitzada de professionals en la matèria; però molts d´altres - la majoria - presenten retards per manca de referent o per immaduresa. A aquest gran grup, no els cal un diagnòstic ni un suport específic, sinó un disseny acurat d´estratègies metodològiques i organitzatives que garanteixin un desenvolupament adequat del llenguatge.
El document, fa una anàlisi exhaustiva del que ha de ser el llenguatge a l´aula i ens recorda la presència que aquest ha de tenir en el desenvolupament de la jornada escolar.
Finalment, ens presenta tot un seguit d'estratègies metodològiques i organitzatives acompanyades d'exemples per a dissenyar activitats d'ensenyament-aprenentatge útils per al conjunt d'infants i, molt especialment, per a l'alumnat amb dificultats en l'àmbit lingüístic i comunicatiu.
No cal dir que a les escoles que s´ha utilitzat aquest document per a la reflexió de la seva pràctica diària, el nombre de derivacions ha disminuït de manera molt considerable. Em pregunto si també hauria disminuït el nombre de derivacions, si el Col.legi de Logopedes , en comptes d´elaborar aquesta guia didàctica, hagués optat per oferir als docents un protocol de detecció del " trastorn de la parla."


Comparteixo el plantejament base del Departament d´Ensenyament, d´oferir als docents eines per a la identificació de les dificultats d´aprenentatge. Una altra cosa és valorar si posar a l´abast dels docents tot tipus de protocols de detecció de possibles trastorns - dislèxia, Tdah, autisme....- , és la millor manera de preparar als mestres per afrontar el repte que suposa el disseny d´una intervenció educativa adequada davant de certes dificultats d´aprenentatge; o bé, pot contribuir a que mestres i professors recorrin a aquestes eines de manera precipitada , sense haver esgotat la cerca d´estratègies per al gaudi i millora de la pràctica educativa.


En la meva opinió, mestres i professors no podem quedar-nos de braços creuats esperant l´arribada dels protocols als centres o utilitzar-los massa a la lleugera, per dos motius :


En primer lloc, perquè estarem contribuint a la promoció d´aquest trastorn; doncs encara que la teoria indiqui que la funció del mestre és només la d´una primera detecció, tots sabem que, a efectes pràctics, tenim una funció diagnòstica i força concloent.
A més a més, no podem oblidar que estem parlant d´un protocol basat en un senzill qüestionari que pren com a referència els criteris del DSM i que accepta la vessant neurològica com a causa única, ignorant que no hi ha consens professional ni sobre la existència real de trastorn, ni sobre el seu origen, ni sobre la seva detecció, ni sobre el seu tractament; per tant, el projecte té moltes possibilitats d´anar farcit de males praxis i de falsos positius amb les greus conseqüències que això comporta , que són  l´etiquetatge i la medicalització infantil.


En segon lloc, perquè l'escola, com a espai de socialització dels infants, ens permet conèixer als alumnes i observar la seva conducta en tot el seu context . A l'escola, mestres i alumnes ensenyem i aprenem, ens expliquem sentiments, tenim experiències conjuntes.... ens trobem com a persones i convivim. Són en aquests moments educatius on es mobilitzen els processos d'ensenyament i d'aprenentatge de l´infant. Jo penso que la nostra responsabilitat com a mestres no és detectar trastorns , sinó "redescobrir " com podem aprofitar les activitats diàries per treballar el desenvolupament de les diferents habilitats i dissenyar situacions educatives especialment adequades per a les diferents individualitats.

Sempre es donarà el cas de l´alumne que malgrat tot, necessitarà una intervenció especialitzada i fins i tot, un diagnòstic; llavors el derivarem -- però amb un informe descriptiu, de collita pròpia, que per això som professionals de l´educació i coneixem a l´infant --

Estic del tot convençuda que és impossible que tinguem un tant per cent tan alt de la població infantil amb trastorns mentals.
Si és així, potser haurem de començar a parlar de pandèmia. Però si no és així, ja és hora que  mestres, professors i pedagogs, agafem el timó i demostrem a la indústria farmacèutica que som capaços de donar resposta a les necessitats dels nostres infants.

Absolutament d'acord amb tu.

Encarna Vallespi Doliu ha dit:

A mi el q em preocupa és la quantitat de medicaments que s'estan prenen els nens i que en una majoria de casos els genera un estat de somnolència que impossibilita una dinàmica d'aula. 

Ultimament, quan un nen és mou una mica més del compte ja es crea un estat de preocupació pq no para quiet. 

En un cas de TDAH ben diagnosticat si que cal una intervenció conjunta del centre una consciencia del q això comporta i des dels organismes, generar uns bons equips de terapèutes ( gratuits per a les families) que puguin atendre als infants i orientar i oferir recursos als docents i families

Reply to Discussion

RSS

Forum

La ciència dels electrodomèstics

Started by Future Learning (UB) in Títol exemple Mar 4, 2015.

CONSULTES SOBRE EL PILOTATGE DE LA PROVA DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA - Termòmetre Lingüístic - 2 Replies

Started by Carme Rider Serra in Títol exemple. Last reply by Carme Rider Serra May 21, 2014.

Events

Groups

© 2017   Created by Pere Marquès Graells.   Powered by

Badges  |  Report an Issue  |  Terms of Service