Molts són els estímuls, les preguntes i les portes entreobertes que han deixat les intervencions dels ponents a les dues primeres sessions de les Jornades Infància i TDAH; tantes, que es fa necessària la creació d'un espai de discussió -de socalització del coneixement- per poder encarar, compartir, debatre i articular aquesta complexitat. A The Future Shock (1970), el sociòleg Alvin Toffler ja ens avisava dels perills de la sobrecàrrega informativa en les naixents societats postindustrials [Information Overload]. Sense el temps i els instruments necessaris per processar aquest ingent i creixent devessall de dades, podem caure massa fàcilment en la sobresimplificació; i si alguna constatació han compartit els ponents és que el paradigma de la complexitat és clau en totes les aproximacions i perspectives al TDAH. La seva etiologia s'ha demostrat enormement diversa. Les ponències dels doctors Cornellà i Sunyer han incidit en trencar la monocausalitat, tot incidint en l'enorme diversitat de factors (genètics, però també epigenètics -ambientals, afectius...-) que participen en l'aparició de desatents i/o hiperactius. D'altra banda, Gregorio Luri ha llençat una filípica contra un model escolar que es despreocupa de la seva funció teleològica i diposita crèdulament la seva confiança en la immediatesa del cientifisme terapèutic, tot externalitzant funcions inherents a la institució escolar i difuminant aquells principis que n'haurien de regir radicalment la seva qüotidianitat, especialment l'educació republicana. La reflexió de Luri sembla imprecar la institució escolar -pares, mestres, alumnes- a recuperar aquelles parcel·les d'autoritat i llibertat perdudes. Com podem educar en la llibertat si el context psicobiològic ens excusa de les nostres responsabilitats com a mestres, pares i alumnes? És l'abscència a l'escola del paradigma de la complexitat un dels principals problemes que expliquen l'eclosió social i mediàtica d'aquest trastorn? És la incapacitat per copsar la complexa realitat que ens envolta el que ens porta a pares, mestres, educadors a escollir dreceres i etiquetes a les preocupacions que ens angoixen? Hem de continuar esperant solucions ràpides i definitives? Quin ha de ser el paper dels mestres, dels educadors, de l'escola en aquest escenari? Quin és i ha de ser el paper de la pedagogia?

Views: 115

Reply to This

Replies to This Discussion

La pedagogia, clarament des d’inicis del segle XIX ha de ser disciplina científica fonamentada en el coneixement de l’infant, derivada de les finalitats de l’educació i portadora de cultura. Comenius havia posat la base empírica en la Didàctica Magna (1635): observar l’infant, comptar amb la intuïció, i un món representat amb una porta oberta a les llengües. Herbart perfila els ensenyaments de Kant en una societat post revolucionària (1804) on hi ha d’haver llibertat de consciència i la pedagogia ha de respondre a les finalitats educatives prèviament definides (dimensió política de la pedagogia).  El mateix Herbart deixa clar que la pedagogia sense el coneixement de les altres ciències queda buida, no serveix per a res. Cal tenir amplis coneixements culturals. (Aquest és el segon temps històric. El primer va ser amb els grecs: Homeros, Socrates i Platon (social, personal, cultural) que avui no tractem).

 

A finals del segle XIX  (anem al tercer temps) s’assaja el laboratori experimental de pedagogia i als inicis del segle XX es consolida la pedagogia científica. Claparède amb l’Educació funcional obre una  orientació que aproxima a la pedagogia la medicina aplicada als infants. L’Escola Nova o Activa a Europa i la Progressive Education a Amèrica, representen un moviment sense direcció personal però amb clara direcció renovadora de l’educació escolar. Fou impulsat igual per metges i biòlegs (Decroly, Montessori) que per sociòlegs (Durkheim), filòsofs (Dewey, Steiner), savis de tota cultura (Ferrière, Wallon).

 

La pedagogia científica és la que es fonamenta en les ciències de l’educació (qualsevol ciència que prengui per objecte l’educació, la persona a educar), decideix filosòficament i política les finalitats de l’educació i dissenya procediments, recursos, tècniques, mètodes que organitza en un sistema pedagògic coherent, consistent i contextualitzat. Lamentablement, tothom s’atreveix a inventar el seu projecte sense haver estudiat els sistemes pedagògics i els seus efectes. (El primer que ha de fer un matemàtic és conèixer tots els teoremes de la història de la matemàtica. Fan el mateix els mestres i professors?).

 

El seminari INFÀNCIA I TDAH ha estat una activitat científica sòlida perquè va més enllà de l’experiència del mestre dia a dia. S’ha presentat coneixement de neurociència, psiquiatria infanto juvenil i epidemiologia ambiental. S’ha apuntat la deriva social terapèutica i de societat virtual. S’han descrit teràpies individuals que s’apliquen, amb fàrmacs i teràpies sense fàrmacs. S’han mostrat experiències escolars d’aprenentatge per projectes diversificats autònoms (Escola El Roure Gros), d’educació lenta que protegeix de l’activisme excessiu de la nostra societat (Escola Fructuós Gelabert), d’educació de l’autoconsciència i la interioritat (Escola Ntra. Sra. de Lurdes). S’ha presentat la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner com la que millor pot fonamentar un tractament diferenciat dels alumnes a partir de les seves capacitats i compensar possibles limitacions.

 

El conjunt de les jornades INFÀNCIA i TDAH ens pot fer veure que:

Mestres i professors no comencem per la "detecció de casos". Nosaltres observem, coneixem els alumnes i anem fent accions que afavoreixen el desenvolupament integral amb algunes actuacions diversificades segons necessitats d'alguns infants. Si després d'haver donat oportunitats estimulants (se n'ha presentat una bona mostra) veiem que hi ha comportaments que no es modifiquen, farem una observació descriptiva per tal que el metge que estudïi l'infant pugui considerar si és necessari un ajut farmacològic. Al cap d'un temps som nosaltes qui aportarem una segona observació descriptiva subratllant la continuïtat o canvi del període. I seguirem educant l'infant, una persona amb les seves particularitats. El nostre èxit no són els seus resultats escolars sinó la confiança i seguretat que l'infant té amb noslatres i amb la feina que li proposem.

Attachments:

Reply to Discussion

RSS

Forum

La ciència dels electrodomèstics

Started by Future Learning (UB) in Títol exemple Mar 4, 2015.

CONSULTES SOBRE EL PILOTATGE DE LA PROVA DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA - Termòmetre Lingüístic - 2 Replies

Started by Carme Rider Serra in Títol exemple. Last reply by Carme Rider Serra May 21, 2014.

Events

Groups

© 2017   Created by Pere Marquès Graells.   Powered by

Badges  |  Report an Issue  |  Terms of Service